Sobre mi

Acompanyar, escoltar i crear espais de transformació

Soc Mónica Sánchez, graduada en Pedagogia per la Universitat de Girona (UdG) i formada en Teràpia Gestalt Relacional, PNL, Hatha Ioga i Mindfulness.

El meu recorregut professional neix de la meva passió per comprendre les persones, els seus processos de canvi i, especialment, la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Durant les meves pràctiques de Pedagogia vaig tenir l’oportunitat de viure i treballar al Perú, en una casa d’acollida per a mares adolescents en situació de risc social. A Cusco vaig desenvolupar un acompanyament pedagògic i terapèutic a través del ioga i la meditació. Aquella experiència va marcar un abans i un després en la meva manera d’entendre l’acompanyament: som éssers integrals, on cos, ment i emocions estan profundament connectats.

Des d’aleshores, he continuat formant-me i explorant diferents disciplines que m’han permès ampliar aquesta mirada. La PNL, el ioga, el mindfulness i la Teràpia Gestalt m’han proporcionat eines per aprofundir en l’autoconeixement i entendre com allò que pensem, sentim i vivim es manifesta també en la nostra manera de relacionar-nos.

La relació com a espai de creixement

M’interessen especialment les relacions: la relació amb nosaltres mateixos, amb la parella, amb la família i amb les persones que formen part de la nostra vida.

Per això, actualment aprofundeixo en la Teràpia Gestalt Relacional, des d’una mirada que entén que el que ens passa també pren forma en el contacte amb l’altre.

Cada relació ens pot mostrar aspectes de nosaltres mateixos que potser encara no havíem vist. Podem sentir, pensar o actuar de manera diferent segons amb qui estem i segons el que es desperta en nosaltres en cada trobada.

En aquest espai entre tu, jo i nosaltres és on trobo una gran part del meu interès professional: explorar com ens relacionem, què necessitem, quins límits posem, què ens costa expressar i quines possibilitats apareixen quan podem mirar tot això amb més consciència.

El meu propi procés

El meu interès per l’acompanyament també està profundament vinculat al meu propi procés vital.

Als catorze anys vaig viure la mort del meu germà, una experiència que em va portar a iniciar un llarg camí de recerca personal i espiritual. Durant anys vaig buscar maneres d’entendre i apaivagar el dolor, la solitud i el sentiment d’abandonament.

Amb el temps vaig descobrir que el canvi més profund no arribava de fer-ho tot sola, sinó d’aprendre a demanar ajuda, reconèixer la meva vulnerabilitat i deixar-me acompanyar.

Aquesta experiència ha influït profundament en la manera com entenc avui l’acompanyament: no es tracta de tenir totes les respostes, sinó de poder oferir un espai de presència, escolta i seguretat perquè cada persona pugui trobar les seves pròpies respostes.

També la meva experiència com a filla, mare i parella m’ha permès continuar explorant la complexitat i la riquesa dels vincles humans.

La meva manera d’acompanyar

Entenc l’acompanyament com un espai de trobada, on poder aturar-nos, escoltar què ens està passant i donar-nos permís per mirar-nos amb més honestedat i compassió.

T’acompanyo a explorar allò que estàs vivint, posant especial atenció a la relació entre cos, pensaments, emocions i vincles.

No parteixo de receptes ni de respostes universals. Cada persona té el seu propi ritme, la seva història i la seva manera de transitar la vida.

El meu propòsit és poder caminar al teu costat durant aquest procés, oferint-te presència, escolta i eines perquè puguis comprendre’t, sostenir-te i relacionar-te des d’un lloc més conscient i autèntic.

Perquè de vegades, el primer pas per transformar alguna cosa és simplement deixar de fer-ho tot sola.